TARDOR
procés d'una obra


Descripció de l'obra:

L'artista sent la natura a la tardor i intenta transmetre aquesta sensibilitat a través de l'obra plàstica. Les formes, la llum i la seva distribució dins de l'espai són components de l'art i, com a tals, estan subjectes a l'arbitri de l'artista, a la seva sensibilitat, a la seva intel·ligència, a la tècnica utilitzada i al seu concepte de l'art mateix.
Les fulles són un element substancial d'aquesta obra. La forma i el color de les fulles en són una funció formal, i llur distribució en l'espai és en part elaborada i en part aleatòria. Aquestes components -la forma, el color i la distribució de les fulles- pretenen generar en l'espectador una extrapolació de l'obra que li produeixi una percepció poètica i formal de tal manera que s'intueixi que s'estén fora dels seus límits reals.

Pel que fa a la part tècnica, cal tenir en compte que l'obra es va fer sota l'aigua. Per començar, es va preparar un entramat de fils, a sobre del qual s'hi van col·locar vint-i-cinc quadrats de cel·lulosa d'un blavós fosc, preparats anteriorment fora de l'aigua, units per petites clarianes i superposicions. Es va utilitzar la plantilla de la figura annexa, que té un gran nombre de forats o retallats. La cel·lulosa, que s'havia preparat en quatre tons agrupats en dos grups en funció de la proximitat dels colors, a més d'algun to intermedi, es va aplicar a l'interior dels buits de la plantilla amb una tela a sota.

Des de la tela la majoria d'aquests filtrats es van deixar dins de la superfície de l'aigua en caiguda lliure, jugant sempre amb l'atzar de l'aigua i de la mateixa cel·lulosa i, un cop al fons, alguns es van moure o modificar.

Es pot establir un paral·lelisme entre la tècnica que acabem d'explicar i el propi procés natural de la caiguda de les fulles que va inspirar l'obra. No obstant, la llibertat creativa de l'artista fa que, en aquest cas, la presència de les branques i la distribució vertical de les fulles no segueixi aquest paral·lelisme i es representin d'una forma possiblement contradictòria.

Resumint, podem dir que l'artista, prenent com a base una simbiosi dels processos naturals, elabora un conjunt plàstic altament abstret que intenta sensibilitzar i evocar la tardor.



clicar sobre la imatge

Tardor, 1997
fibra de cel·lulosa, pigments i fils.
Mida: 105 x 105 cm.
Col·lecció: variacions plàstiques sobre el paisatge.
Núm. de catàleg: LXVII.



Plantilla de tela plastificada
300 x 450 x 1,2 cm.
Formes lliures que recorden fulles.
Feta per a l'obra Tardor