TÈCNICA


INTRODUCCIÓ

El propòsit d'escriure -segons les experiències en la meva obra dels anys 1985 al 1998- sobre els processos desenvolupats en la utilització de la fibra de cel·lulosa, en la seva vessant d'utilització amb finalitats artístiques, ha estat motivat, només en part, per la pràctica inexistència de publicacions sobre aquest tema en el mercat editorial. També la singularitat de qualsevol activitat artística m'ha fet pensar que podria compartir-la amb algun artista plàstic o amb un possible lector interessat en aquests processos i els seus resultats.

Des de l'inici de la meva activitat en el terreny de la creació plàstica, he dedicat una constant atenció a l'experimentació amb els materials utilitzats. Aquesta dedicació i els coneixements tècnics adquirits, penso que han estat un ajut important en la utilització de la fibra de cel·lulosa, tècnica per altra banda molt diferent de les anteriors.

És evident que la dificultat tècnica de la seva pràctica artística fa necessària una ferma predisposició, i dedicació de forma prolongada, especialment si es vol disposar d'un llenguatge ampli en la forma i el contingut. És un enriquiment, elaborar obres amb finalitat artística, utilitzar els filtrats i les textures de les fibres de cel·lulosa, amb la seva gran varietat i bellesa que, a la vegada, aporten nous elements expressius. Aquestes qualitats són, per contra, un perill a tenir en compte, ja que poden induir fàcilment a un cert "virtuosisme". L'excessiu protagonisme de les fibres i textures de la cel·lulosa limita altres de les seves possibilitats expressives.


LES OBRES EN FIBRA DE CEL·LULOSA

Obres sobre mullat: La forma inicial més elemental es fer l'obra sobre una superfície rígida forrada amb plàstic i, per tant, no absorbent de l'aigua necessària per manipular la fibra de cel·lulosa. Les diverses formes obtingudes a part són aplicades sobre l'obra amb el mínim possible d'aigua. L'obra no s'ha d'assecar durant els dies que duri (cal tapar-la amb un plàstic, preferiblement amb una gasa o sedàs tèxtil entremig per prevenir adherències). L'evacuació de l'aigua sobrant durant el treball és molt defectuosa.

Una forma més elaborada i més lògica és fer l'obra sobre un sedàs, sigui metàl·lic o tèxtil, amb evacuació lliure de l'aigua per sota, sempre que el sedàs sigui prou rígid per mantenir-se suspès a l'aire o estigui situat sobre un entramat metàl·lic. Una altra possibilitat és col·locar un material absorbent (una capa d'esponja plàstica prima o papers assecants) entre el sedàs i una superfície plana impermeable. La caiguda lliure de l'aigua per sota del sedàs, en contra del que pugui semblar, és més lenta i problemàtica que en la segona possibilitat. En els dos casos és igualment necessari mantenir molla l'obra fins al final. Al meu entendre, el fet d'assecar-se l'obra o part d'aquesta, durant la seva gestació, trenca la seva mateixa continuïtat. Tornar a mullar-la seria aparentment la solució, i no obstant això els filtrats de fibra de cel·lulosa, un cop secs, no es tornen a esponjar i recuperar l'estat inicial. La pèrdua de l'element, diguem-ne físic, que és l'aigua -el fil conductor de l'obra elaborada amb fibra de cel·lulosa- crec que trenca el mateix esperit de l'obra.

En aquests treballs sobre mullat, a causa de la tensió superficial de l'aigua, queda retinguda la fibra de cel·lulosa contra les trames o fils dels diversos instruments o sedassos, en el moment de l'aplicació a l'obra, sense excepció. En canvi la projecció de fibra de cel·lulosa a pistola o per vessament és especialment útil en les obres sota l'aigua.

Mòbils: Dintre mateix d'aquesta etapa anterior he fet obres tridimensionals amb fibra de cel·lulosa. La seva pròpia naturalesa física, subtil i lleugera, la fa molt apta per fer mòbils. Els fets amb fibra de cel·lulosa es mouen amb l'aire d'una habitació tancada. Ha estat necessari utilitza nous mitjans, especialment per incorporar les nervadures i fer noves formes. En els mòbils fets més endavant encara he incorporat altres processos que els experimentats fins aquí.

Obres sota l'aigua: Finalment, elaborar l'obra totalment submergida a sota de 15 o 20 mm d'aigua. Crec que permet la màxima perfecció en el treball, ja que l'element més propi per vehicular la fibra de cel·lulosa és l'aigua. La fluïdesa en l'aplicació i el resultat són màxims. No hi ha problemes per a l'evacuació de l'aigua. Treballar sota l'aigua permet utilitzar qualsevol instrument o sedàs i la fibra de cel·lulosa, en no existir la tensió superficial, se'n desprèn fàcilment.

Obres autoportants: Tenen gruix de fibra de cel·lulosa i es poden fer tant sobre mullat com sota l'aigua. La seva subjecció final pot ser amb fils o bé només amb agulles o punts de cola sobre un fons sòlid. Per altra banda, la major opacitat d'aquestes obres justifica el fet de no situar un vidre per darrere, tal com faig habitualment amb les que són més translúcides.


AIGUADES

En les aiguades fetes sobre fulls de paper artesanal de l'antiga Paperera Mora, de Capellades, he desenvolupat un clar intent d'acostar-me –salvades substancials diferències entre les dues tècniques- a les obres amb fibra de cel·lulosa pigmentada, amb processos que posin al descobert la fibra de cel·lulosa, present en les dues tècniques.

Habitualment, remullo els fulls amb abundant aigua destil·lada, plegats a continuació en rectangles o bé irregularment. Amb una maça de fusta, gran, cal repicar a sobre del full doblegat, operació que accentua els plecs i deforma el paper.

Les vores d'aquests doblecs es poden desgastar amb fregalls abrasius. També són útils els raspalls metàl·lics durs i atapeïts. Igualment un simple ganivet, o una fulla de serra per a ferro. Es pot arribar fins a tallar o foradar la capa de fibra de cel·lulosa dels plecs.

Cal treballar els fulls encara mullats –fet que considero primordial–; si no es treballen de seguida és convenient embolicar-los amb un film de plàstic, dins del qual conserven la humitat inicial. Ara es poden erosionar més: cal col·locar-los primer sobre una superfície dura (són útils les de metacrilat o bé les metàl·liques) i ratllar-los amb un raspall metàl·lic dur inclinat sobre les pues d'un costat. Aquests raspalls s'han d'utilitzar amb atenció, sols d'un costat i inclinats per evitar destruccions no desitjades. També en aquest procés es poden arrossegar grups de fibres que queden dispersos per la superfície, arrencar fragments o doblegar parts del full.


Resum del text escrit per Salvador Alibau
Tècnica de la fibra de cel·lulosa extret del llibre
Alibau, obra, i tècnica de la fibra de cel·lulosa
Arola Editors. 2000





clicar sobre les imatges

Costats del marc independents de mida variable, màxima 550 x 350 mm.



Diversos sedassos de niló. Tots són útils per a obres sota l'aigua i obres sobre mullat.




Fils d'acer inoxidable paral·lels tots útils per a obres sota l'aigua i obres sobre mullat




Tallats rectangulars de sedàs d'acer inoxidable de 0,7 mm amb vores doblegades de plom de 0,5 mm.




Plantilles per a serigrafia fetes a partir de dibuixos manuals elaborats sobre paper cuixé i serigrafiats en un sol sedàs tensat en un bastidor.




Rodets, algun del mercat, però tots han estat manipulats.



Treballant al taller.