Josep M. Cadena


La inspiració zen participa de la seva matemàrtica, de manera que l'immaterial del pensament queda recollit en fibra de cel·lulosa pigmentada que presenta diverses formes i té diferents gruixos d'acord amb la lleugeresa o la contundència amb què l'artista vol expressar les seves sensacions i els seus conceptes. Encara que la matèria sigui lleu, no és la pell del que és vital el que Alibau capta, sinó els continguts de l'existència, com pot assentir en si mateix l'ésser amb els altres. 



Centre d'Estudis Catalans - París
El Periódico, 28-1-2005 (fragment)





Alibau tendeix cada vegada més a la geometrització, a la plasmació de fórmules geomètriques a través del que denomina matemàrtica. La secció àuria i els teoremes de Tales, l'el·lipsi en un caos i la fórmula per accedir als forats negres del Cosmos el porten a fer treballs sobre paper artesanal en què la ciència recupera l'alè de la vida. La pintura arriba així a la puresa a què aspiren els sentiments.



Museu Molí Paperer - Capellades
El Periódico. 16-6-2000





Alibau pinta i esculpeix alhora amb la pasta de paper. I aquesta, especialment en els seus mòbils, es combina amb l'aire i amb les llums per a donar noves realitats que neixen de l'obra i de la seva relació amb l'ambient. Les transparències i els espais fan que els sentiments que genera tota obra d'art creixin dins d'ells mateixos i formin una simfonia plàstica. Hi ha música interna i plaer tàctil en aquesta forma de treballar amb l'essència vital d'un món. Salvador Alibau transmet amb el seu llenguatge plàstic, en el que ha aconseguit una singular perfecció, les emocions pures a les que aspira tot creador. Des d'una aparent fragilitat -la pasta de paper és més resistent del que sembla- fixa una compartida idealitat.



Institut Francès - Barcelona
Batik núm. 90. Abril de 1988