SALVADOR ALIBAU, EL JOC INFORMAL DELS COLORS I LES FORMES
Dominique Dussol, 1989


Salvador Alibau, nascut a Barcelona l'any 1925, pertany a la generació d'artistes que van fer del seu art una experimentació. No és pot dir que ara el descobrirem, ja que les seves obres són prou conegudes, encara que fins ara no han estat suficientment valorades en la seva justa aportació.


Els tipus de peces que presenta Alibau en aquesta mostra de Sant Cugat del Vallès són, bàsicament, dos: els treballs en fibra de cel·lulosa i els pastels. Tots dos estan dominats pels principis de l'informalisme, un informalisme que podríem qualificar de bàsic, que no pretén cap altra cosa que jugar amb les formes, els colors i les textures en la realització dels seus múltiples treballs.


Els pastels d'Alibau són més aviat casuals. Representen la reacció, amb una tècnica també immediata, del pintor davant un paper en blanc. La mà comença a córrer i ens deixa en forma d'esbós una obra fresca plena de tonalitats més aviat apagades, en les quals el grafisme acostuma a deixa-hi sempre les seves senyals.


Alibau treballa els esbossos amb la particularitat que caracteritza les fibres de cel·lulosa, el seu principal suport. El rectangle convencional del perímetre pictòric ha desaparegut  completament i és la materialitat dels pigments, que s'escampen amb tendència per l'entrellat geomètric, la que configura l'obra que, tot i així, no defuig les tonalitats apagades.


Potser el més interessant de Salvador Alibau en aquesta exposició són les superfícies mòbils. La geometria rotunda i brillant de Calder es converteix en Alibau en una superfície molt més sensible, en la qual sembla que hi hagi passat el temps i en la qual la sensibilitat de l'artista es fa palesa més que en qualsevol altra de les seves obres anteriors.



Galeria Canals - Sant Cugat del Vallès
Diari de Barcelona. 11-6-1989