EL PAPER COM A PINTURA
Pilar Parcerisas, 1986


Salvador Arias Alibau (Barcelona, 1925) és un pintor inquiet. S'interessa per tot allò que s'esdevé en el món de l'art i per la pròpia evolució formal i conceptual que s'ha produït en les arts plàstiques el segle XX. Fruit d'aquest sentit de l'evolució, el dinamisme i la transformació de les coses ha estat la seva adscripció voluntària a la pintura abstracta, la qual accepta com un fet natural i lògic, com una conclusió inherent a l'art modern.


A cavall entre l'abstracció lírica i l'abstracció geomètrica, Alibau troba ara la transparència i l'espai a través d'una nova experiència en el procediment de treball: el paper, com a matèria, com a suport, com a color.


La descoberta del Molí Paperer de Capellades i la posada en pràctica dels seus mètodes artesans d'elaboració del paper, han fet que el pintor Alibau trobés en nou mesos solucions específiques al seu treball, convertint el paper en primera matèria de la seva obra. Solucions que han donat un enriquiment formal a les seves pintures, que va des de la sensualitat adquirida mitjançant la textura al ritme de la composició, feta de l'encontre de superfícies i colors.


Potser les pintures més exquisides, on és més palpable la sensibilitat de l'artista, sigui en aquelles en què una simple gasa de fil dóna cohesió plàstica a tota l'obra. Hi dominen els formats verticals, on superfícies rectangulars s'encavalquen, tot creant un ritme gairebé musical com en les obres de Paul Klee. Lirisme en el color i geometria en la forma es conjuguen, tot respectant la poètica del fragment inherent al collage, alhora que intenta donar un valor unitari a cadascuna de les peces.


Les obres d'Alibau són fruit d'una manipulació delicada; són el resultat del procés de solidificació de la polpa de paper. I és en aquest procés que l'artista intervé, amb l'esquinçament, l'estripada, el décollage. Per això, el seu lirisme és també apassionat, perquè neix del gest, de l'acció d'estripar, d'arrencar, així com també neix de l'habilitat de saber posar les coses en el seu lloc, en el seu punt just, amb finor i escrupolositat.


Si bé l'artista no ens parla amb un llenguatge nou, sí que podem dir que la seva trobada amb el paper ha obert un nou camí dins la seva forma d'entendre l'abstracció i que se centra sobretot en la transparència, que fa encara més eteri el seu lirisme, més lluminosa la seva obra i més efímers els seus plantejaments.



Museu Molí Paperer - Capellades
Avui. 2-2-1986